Ahir, 19 de setembre de 2008 vaig assistir per primera vegada al casament d'un amic, el Joan Villar (villy).

Va ser emocionant, espectacular i divertit. Crec que poc més es pot demanar.

Se'm va demanar que preparés un escrit per llegir-lo durant la cerimònia. I el resultat és el següent:

Laia, Villy,

Molts, entre els quals m’hi compto, ens vam quedar sorpresos el dia que ens vau comunicar que avui us casaríeu.

I un es pregunta inevitablement, i en el meu cas en particular, pels motius que havien portat a aquell noi que vaig conèixer al cole a casar-se amb només, entre cometes, 25 anys...

I rumiant rumiant vaig pensar que dos n’eren els principals:

El primer, que sí, que el Villy havia trobat L’AMOR; L’AMOR en majúscules.

Se’m fa difícil definir L’AMOR, i encara més, detectar-lo.
Però d’entre les seves propietats –certament màgiques- en destacaria una: la complicitat. I crec no equivocar-me si afirmo que pocs elements descriuen millor la vostra relació.

Sé que sou conscients de la fortuna que significa haver-vos trobat, però per tenir-ho sempre present no oblideu que L’AMOR és quelcom que molts busquen/em però que, menys afortunats que vosaltres, s’han /ens hem d’acabar conformant cantant la famosa cançó d’U2 “I still haven’t found, what I’m looking for” (jo encara no he trobat el que estic buscant).

Us he començat parlant de dos motius. El segon, no és altre que la capacitat de comprometre’s.

L’AMOR certament és un bon criteri orientador a l’hora de prendre decisions. De fet, diria que el millor. I sinó, imagineu-vos què seria de nosaltres si ningú ens estimés? (ni la nostra família, ni els nostres amics, ni els nostres companys de feina...).

Tot i això, en una societat com l’actual on només ens movem per l’”aquí” i l’”ara”, molt pocs tenen el valor suficient per aixecar la vista, mirar l’horitzó i prendre la determinació necessària per assegurar que és amb aquella persona, i no amb cap altra, amb qui vols compartir la resta de la teva vida.

Deia un escriptor francès del s.XIX que “la bellesa no és sinó la promesa de felicitat”. Vau voler i avui heu materialitzat aquesta voluntat de prometre-us felicitat davant nostre.

Gràcies doncs per haver-nos regalat un instant de bellesa com aquest .

No voldria acabar, sense abans llegir un breu poema de Miquel Martí i Pol que porta l’explícit títol de “L’AMOR”

Tot en L'AMOR s'emplena de sentit.
La força renovada d'aquest cor
tan malmenat per la vida, d'on surt
sinó del seu immens cabal D'AMOR ?
És, doncs, sols per L'AMOR que ens creixen
roses als dits i se'ns revelen els misteris;
i en L'AMOR tot és just i necessari.
Creu en el cos, per tant, i en ell assaja
de perdurar, i fes que tot perduri
dignificant-ho sempre amb amorosa
sol.licitud : així donaràs vida.